Publicada la Llei que posa fi a les incapacitacions judicials
Després d’haver estat aprovada pel Congrés dels Diputats el passat dia 20 de maig com a projecte de llei, es publica al BOE del 3 de juny de 2021 la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
La seva entrada en vigor està prevista per als tres mesos següents a la seva publicació, és a dir, el 3 de setembre de 2021.
La present reforma de la legislació civil i processal pretén fer un pas decisiu en l’adequació del nostre ordenament jurídic a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006, tractat internacional que en el seu article 12 proclama que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida, i obliga els Estats part a adoptar les mesures pertinents per proporcionar a les persones amb discapacitat accés al suport que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
S’imposa així el canvi d’un sistema com el fins ara vigent en el nostre ordenament jurídic, en què predomina la substitució en la presa de decisions que afecten les persones amb discapacitat, per un altre basat en el respecte a la voluntat i les preferències de la persona, qui, com a regla general, serà l’encarregada de prendre les seves pròpies decisions.
Estructura de la norma i modificacions legislatives
Aquesta llei consta de vuit articles, dues disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.
L’article primer modifica la Llei del Notariat amb vuit apartats.
L’article segon, amb seixanta-set apartats, modifica el Codi Civil.
L’article tercer afecta la Llei Hipotecària i consta de nou apartats.
L’article quart reforma la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, amb vint-i-nou apartats.
L’article cinquè modifica la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d’Enjudiciament Civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat, i es distribueix en sis apartats.
L’article sisè modifica la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil, i es distribueix en deu apartats.
L’article setè, referit a la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària, s’estructura en vint apartats.
L’article vuitè, referit al Codi de Comerç, s’estructura en tres apartats.
A més, la DF1a introdueix modificacions en el Codi Penal, i la DD única deroga en el seu apartat 3 els articles 299 bis i 301 a 324 del Codi Civil.
La reforma del Codi Civil
Del preàmbul d’aquesta llei podem extreure que la reforma que l’article segon introdueix en el Codi Civil és la més extensa i de major abast, ja que estableix les bases del nou sistema basat en el respecte a la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat.
El Títol XI del Llibre Primer del Codi Civil es redacta de nou i passa a titular-se «De les mesures de suport a les persones amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica». L’element sobre el qual pivota la nova regulació no serà ni la incapacitació de qui no es considera prou capaç, ni la modificació d’una capacitat que és inherent a la condició de persona humana i, per tant, no pot ser modificada. Ben al contrari, la idea central del nou sistema és el suport a la persona que el necessiti, suport que, tal com recorda l’esmentada Observació General de 2014, és un terme ampli que engloba tot tipus d’actuacions: des de l’acompanyament amistós, l’ajuda tècnica en la comunicació de declaracions de voluntat, la supressió de barreres arquitectòniques i de tota mena, el consell, o fins i tot la presa de decisions delegades per la persona amb discapacitat. Cal afegir, a més, que en situacions en què el suport no es pugui proporcionar d’una altra manera i només davant aquesta impossibilitat, aquest podrà concretar-se en la representació en la presa de decisions.
«No es tracta, doncs, d’un mer canvi de terminologia que relegui els termes tradicionals de “incapacitat” i “incapacitació” per altres de més precisos i respectuosos, sinó d’un nou i més encertat enfocament de la realitat, que posa de manifest una cosa que durant molt de temps ha passat desapercebuda: que les persones amb discapacitat són titulars del dret a prendre les seves pròpies decisions, dret que ha de ser respectat; es tracta, per tant, d’una qüestió de drets humans. I és que moltes limitacions vinculades tradicionalment a la discapacitat no han procedit de les persones afectades, sinó del seu entorn: barreres físiques, comunicatives, cognitives, actitudinals i jurídiques que han limitat els seus drets i la possibilitat d’exercir-los.»
La institució objecte d’una regulació més detallada és la curatela, principal mesura de suport d’origen judicial per a les persones amb discapacitat. El mateix significat de la paraula curatela —cura— revela la finalitat de la institució: assistència, suport i ajuda en l’exercici de la capacitat jurídica; per tant, com a principi d’actuació i en la línia d’excloure en la mesura del possible les actuacions de caràcter representatiu, la curatela serà principalment de naturalesa assistencial. No obstant això, en els casos en què sigui necessari, i només de manera excepcional, es podran atribuir al curador funcions representatives.